Des del punt de vista econòmic, es pren com a exemple el preu dels tubs de titani per a una unitat nuclear de condensador d'1000Mw (es necessiten uns 50.000 tubs de condensador). Suposant que la vida útil del condensador és de 40 anys, la fuita mitjana anual dels tubs de llautó d'alumini és de 10, mentre que el tub de titani no té fuites en 40 anys. Un gran nombre de proves i exemples d'aplicació han demostrat que l'ús de tubs de titani en condensadors de centrals elèctriques té grans avantatges tant tècnicament com econòmicament. Els següents són tres problemes a resoldre amb l'aplicació de tubs de titani a les centrals elèctriques:
1. Problema de corrosió
El condensador de la central utilitza aigua de mar com a aigua de refrigeració. Com que l'aigua de mar conté una gran quantitat de sediments, matèria en suspensió, organismes marins i diverses substàncies corrosives, la situació és més greu en l'alternança d'aigua dolça i salada d'aigua de mar i aigua de riu. Els tubs de titani de coure tradicionals es corroeixen de les següents maneres: corrosió (corrosió uniforme), erosió, erosió i corrosió per estrès, etc. Com que el titani té una excel·lent resistència a la corrosió, s'han eliminat els accidents de fuites d'aigua de mar causats per la corrosió dels condensadors de tubs de titani. Tanmateix, a causa de la bona resistència a la corrosió dels tubs de titani, a diferència dels tubs d'aliatge de coure, no es produeix cap substància tòxica a la superfície. Per tant, els organismes marins s'uneixen fàcilment a la paret interior del tub de titani, afectant així l'efecte de transferència de calor, per la qual cosa s'ha de proporcionar un dispositiu de neteja corresponent.
2. Problema d'absorció d'hidrogen
Tot i que la superfície del titani té una pel·lícula densa de passivació i és molt resistent a la corrosió en molts medis altament corrosius, és molt fàcil absorbir l'hidrogen a causa de la gran afinitat entre el titani i l'hidrogen. Es produeix a temperatura ambient i absorbeix l'hidrogen ràpidament a altes temperatures (com ara 100 grau). El límit de solució sòlida d'hidrogen en titani és molt petit (unes 20 ppm). Si se supera el límit, es precipitarà hidrur (TtH2) a la superfície de titani. A mesura que augmenta la superfície TiH2, el valor d'impacte i l'allargament del titani disminueixen ràpidament. A més, en renovar unitats antigues, ja que la làmina de tubs està feta d'aliatge de coure i el tub del condensador és de titani, cal utilitzar un dispositiu de protecció catòdica per evitar la corrosió electroquímica. Per exemple, el condensador de la central elèctrica d'Hitachi utilitza refrigeració per aigua de mar, i els tubs de titani i les plaques d'aliatge de coure formen un parell. Quan el potencial de protecció és inferior a -0.75 v (ScE), l'extrem del tub de titani de sortida absorbeix hidrogen i el contingut d'hidrogen arriba a 650 ppm després d'un any d'ús; si el potencial es selecciona per ser -0,5~0,75 v (scE), el titani no absorbirà hidrogen a temperatura ambient."
3. Problema de vibració
A causa de la bona resistència a la corrosió dels tubs de titani, els condensadors de titani no es filtraran i es faran malbé a causa de la corrosió, però els tubs de titani es poden danyar a causa de la vibració. Per evitar el problema de vibració dels tubs de titani, quan es fabriquen condensadors de titani, cal determinar l'espai adequat entre les particions; En renovar unitats antigues, cal examinar si l'espai de la partició original és adequat per a tubs de titani.
